Reflexió (1r Trimestre)

Jordi Fiestas:

Aquest curs, a l’assignatura d’Aps el nostre grup, els joves acompanyants anem a una associació que ajuda a la gent gran amb començaments d’Alzheimer. Passem dues hores amb ells on fem activitats amb els avis que han programat els monitors, berenem amb ells i parlem amb ells. Ara faré una reflexió del que portem d’Aps.

El primer cop que vam anar, el principi em feia una mica de mandra i estava una mica nerviós. El arribar ens van presentar a tots els avis i hi havia un ambient com el d’una família tot seguit vam anar a l’activitat, aquell dia vaig fer gimnàs, allà m’ho vaig passar bastant bé. Al sortir de la fundació vaig quedar satisfet ja que no només havia estat una experiència divertida sinó que també havia ajudat a avis que tenen problemes de memòria. Això m’ha estat pastant cada dimecres que visitem l’associació que hem fa mandra entrar però surto satisfet.

Aquest segon trimestre farem una altre activitat, aquest cop la portarem nosaltres, farem ball i cant. Posarem o músiques de la seva època en karaoke o portarem una coreografia d’una de les seves cançons preferides. Serà una activitat divertida on els avis es divertiran i treballaran el seu punt dèbil, la memòria.

Joan Oliver:

En aquests moments el grup de joves acompanyants de l’Escola Sadako, estem fent un voluntariat per un dels programes de la Fundacio la Pedrera, el programa de REMS. Tracta d’anar a una asociassió de gent gran i ajudar-los a fer les activitats que fan a diari per estimula ja siguin els musculs o la memoria. Algún dia els hi preparem activitats especials, normalment relacionades amb la musica i el ball.

El primer dia jo anava una mica nerviós pel fet de coneixer a unes 35 persones noves i que hi havia una diferencia d’edad notable i tenia por de no saber de que parlar amb ells. Vam entrar i es notava un molt bon ambient, com si allà tothom es conegués de tota la vida. Vaig pensar que seria molt dificil adaptar-nos en aquella familia. Després d’entrar ens van presentar amb tota la gent gran, tots cinnc membres del grup estavem bastant timids. Al cap de varies sessions ja hem perdut la timidesa amb ells i jo personalment ja em sento part del grup de persones. A principis de curs en quan els professors ens van ensenyar la assignatura ens van dir que ens sentiriem molt agobiats, pero la veritat es que jo no m’hi sento. Però per altre banda no ho veig com una estona perduda sinó com una estona que t’ho passes bé amb unes persones que no hi tens res en comú però que sempre tenen temes de conversació, i si assobre de tot això els ajudes doncs millor encara. Ara ja no és com els primers dies que hi navem, que ens feia mandra anar-hi, ara hi anem perquè ens-ho passem bé.

Aina Solà

Aquest primer trimestre ens ha costat molt començar. Per sort, després de totes les dificultats

Anuncis