Noticia:

Chris Salvatore, un actor amb 31 anys qui ha participat en series de televisió com ara la saga Eating out, ha estat vivint durant diverses setmanes amb la seva veïna Norma Cook de 85 anys diagnosticada amb leucèmia en fase terminal.

Tot va començar quatre anys enrere quan Salvatore es va mudar a Hollywood per a desenvolupar la seva carrera com a actor. Des del primer moment, Norma sempre va estar al seu costat ajudant-lo i animant-lo. Un dia, Salvatore, va decidir anar a parlar amb la seva veïna per a conèixer-se més. A partir d’aquell moment va néixer una bonica amistat.

fotonoticia_20170126114352_800Un dia, Norma va ser ingressada degut a la seva leucèmia. A causa d’allò, va haver de necessitar assistència les 24 h. El problema estava en el fet que el segur no li pagava les despeses mèdiques. En veure la condició en què es trobava la seva amiga, Salvatore va decidir crear una campanya a Gofundame i així recaptar diners per la causa. Rapidament, la història es va fer sentir per les xarxes socials i es va acabar recaptant 72.000 euros. Al cap de poc de començar aquest projecte, ell va anunciar per les xarxes socials que Norma començaria a viure amb ell a casa seva en canvi d’anar a l’asil.

El passat 15 de Febrer, l’actor va anunciar la mort de la seva amiga per les xarxes socials a través d’una fotografia i un petit text dedicat als moments passats amb ella.
Aquest text deia “Estimar a un altre no es tracta de viure sense lluitar o sense experimentar mai la pèrdua o el dolor, sinó d’obrir els nostres cors sense por i de forma profunda i completa. Cada un de nosaltres és digne de er estimar, malgrat totes les nostres diferències. L’amor no té fronteres.”

-Núria Aguado

REPORTATGE FOTOGRÀFIC (Fem una activitat!)

Juguem al penjat amb els nostres noms, ens situem en el moment on vivim (sempre ho fem abans de començar l’activitat perquè recordin els mesos i anys i els nostres noms)

 

JUGUEM AL BINGO! La Núria “canta” els números mentre que l’Aina revisa que tothom posi bé les fitxes.

 

La Núria resol un dubte amb unes dones que no saben quin nombre ha sortit.

 

Les boles del Bingo

 

Aina Solà i Núria Aguado (fem l’activitat a l’associació, les fotografies i l’entrada)

Notícia sobre la Fundació la pedrera

“El director de la Fundación Alícia, Toni Massanés, ha recibido el Premio Ciudad de Barcelona de Gastronomía. El jurado destaca los proyectos desarrollados en Barcelona durante el 2016 en diferentes ámbitos -exposiciones, publicaciones, investigación histórica y divulgación cultural de la gastronomía- y el papel de la Fundación Alícia “como referente mundial” en “la mejora de la alimentación de todas las personas “.
Los galardones tienen como objetivo galardonar la creación, la investigación y la producción de calidad realizada en Barcelona por creadores o colectivos que trabajan o por instituciones y organizaciones barcelonesas que las promueven o producen.
Este 2016, Massanés ha comisariado la exposición ‘El Celler de Can Roca, de la tierra a la luna’ en el Palau Robert, que conmemora los treinta años de la creación del restaurante. De los proyectos puestos en marcha desde la Fundación Alícia también destaca la iniciativa ‘Bienvenidos a campesino’, que busca fortalecer la relación entre la sociedad, los agricultores y su vida en el campo; o la publicación del libro La cocina de las legumbres, de la Fundación Alícia, una especie biblia de un “superalimento” que aporta grandes beneficios para la salud.
La entrega de los galardones se ha llevado a cabo en el Salón de Cent del Ayuntamiento de Barcelona y ha sido conducida por la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, y el teniente de alcaldía de Empresa, Cultura e Innovación, Jaume Collboni, Massanés ha recibido el premio por decisión unánime del jurado gastronómico, formado por Cristina Jolonch, Enric Rovira, Miquel Sen, Marcelo Aparicio y Ada Parellada.”


Aquest notícia parla sobre el premi que el ajuntament de Barcelona li han atorgat al fundador de la Fundació la pedrera. En la notícia explica tot el que ha fet amb altres fundacions per aconseguir guanyar la el premi.

Joan de la Fuente

Musicoteràpia

La musicoteràpia és l’ús de la música com a ajuda en determinats trastorns i disfuncions per afavorir el benestar físic, mental i emocional. A vegades es distingeix de la sonoteràpia. Es troba vinculada a la psicologia i, més concretament, amb el psicodrama. També se la pot vincular amb la pedagogia i, dins d’aquesta, amb la logopèdia.

La musicoteràpia parteix de la idea que la música proporciona plaer, benestar, tranquil·litat i altres efectes emocionals agradables. Un exemple il·lustratiu al respecte, serien les cançons de bressol que les mares canten als fills per donar-los benestar i tranquil·litat i que es puguen dormir. A partir d’aquí, la musicoteràpia investiga i intenta descobrir solucions acusmàtiques per tal de millorar la nostra salut de manera diferenciada d’altres solucions terapèutiques convencionals.
El musicoterapeuta és un professional de l’àmbit educatiu, sanitari o musical, amb una gran vinculació amb la música que la utilitza amb finalitats terapèutiques per tal de poder ajudar altres persones que presenten algun tipus de necessitat o suport especial.

Àmbits d’aplicació:
La musicoteràpia pot intervenir en diferents àmbits: trobem la Musicoteràpia Clínica i la Musicoteràpia Preventiva i Comunitària.

Musicoteràpia clínica:

És aquella que està enfocada cap a l’individu. S’utilitza com a solució o millora davant de determinats problemes com pot ser l’autisme, discapacitats, trastorns neurològics. Normalment es dóna en hospitals on el musicoterapeuta juntament amb altres especialistes en les diferents disciplines mèdiques actuen perquè millori l’estat del pacient.

Musicoteràpia preventiva i comunitària:

És aquella que intenta resoldre problemes emocionals, dificultats davant malalties físiques, moments de crisis vitals o socioeconòmiques de diferents persones. Detecta condicions de vida, normes, valors, comportaments… que poden potenciar riscos i actuen com a guia en un procés d’aprenentatge que ajudi a aquestes persones afectades a millorar el seu estil de vida.


Joan de la Fuente

La Risoteràpia

 Durant les últimes sessions a la Fundació Catalunya-La Pedrera hem tingut la sort de conèixer una nova col·laboradora que s’ha afegit recentment al grup de voluntaris de l’Espai Social de Sagrada Família. La Sílvia és experta en Risoteràpia i Musicoteràpia, dos camps que ens han interessat molt i que anirem treballant a fons aquestes properes setmanes.

Ha preparat algunes sessions molt interessants en que hem rigut, jugat i aprés unes teràpies molt beneficioses per la salut. És molt impactant veure com un ambient de gent amb principis d’Alzheimer, que acostuma a ser silenciós, trist i una mica depriment esclata a riure. Hem vist com es contagia el riure en un grup, quins records porta tornar a riure després de molts anys i el sentit de l’humor d’alguns avis.
Nosaltres cinc hem ajudat i conduït parcialment aquestes “classes” on hem aprés a riure sense que res ens faci gaire per desestressar-nos, a riure de les ocurrències d’una persona gran, i dels múltiples acudits que una persona sàvia sap.
Ens hem informat sobre totes les parts del cos que activem al riure, i realment exercitem més de 400 músculs inclosos alguns de l’estòmac que només activem al riure. També on solem acumular tensions, la columna vertebral i les cervicals, s’estiren. Entra el doble d’aire als pulmons i la pell s’oxigena més. 

Això serien les activacions físiques d’una cosa tant senzilla com el riure. Hi ha una llista de descobriments científics molt sorprenents respecte els beneficis físics del riure, resumits a continuació:

  • El riure relaxa l’organisme en general.
  • Afavoreix el cor i el sistema circulatori.
  • Millora la funció respiratòria i augmenta l’oxigenació com ja hem citat anteriorment.
  • Afavoreix el sistema immunològic.
  • Té efecte analgèsic ja que allibera endorfines.

Els principals beneficis psicològics i socials del riure i l’humor són:

  • Redueix l’ansietat i l’estrès.
  • Alleuja els símptomes de la depressió.
  • Distreu de preocupacions i talla els pensaments negatius.
  • Reforça l’autoestima.
  • Ajuda a afrontar positivament els problemes quotidians.
  • Potencia les capacitats intel·lectuals.
  • Permet enfortir relacions, augmentar la confiança i reforçar els sentiments de pertinença, proximitat, amistat i amor. 
  • Facilita la comunicació entre les persones.
  • Ajuda a prevenir conflictes i fa disminuir els nivells d’agressivitat.
  • D’altra banda, també és important l’aspecte més evident del riure: la felicitat. Al afavorir la producció d’endorfines al cervell, el riure ajuda a un bon equilibri psíquic de la persona. Provoca serenitat, redueix l’ansietat i l’estrès i augmenta la creativitat.

Aquests múltiples avantatges són observables en tot tipus d’edats i col·lectius, tot i això el grup social per al qual més indicada és la risoteràpia és el de persones grans.

Aina Solà

La pagina web de l’asossiacio

(http://dom.cat/1328)

La asossiació a la qual hi fem el voluntariat tenen una petita pàgina dins de la pagina www.fundaciócatalunya-lapedrera.com es troba dins l’apartat d’impuls soscial de la web, en l’apartat de REMS. La intenció del programa és, com diuen les sigles de REMS, Reforça i Estimular la Memoria i la Salut,  principalment la gent gran que pateix fases inicials o graus baixos de malalties neurodegeneratives, com per exemple alzheimer o parquinson. Allà ens expliquen de que tracta el programa REMS, a qui s’adrecen i fins en posen alguns comentaris que han pogut fer ja els avis que participen en el programa o bé familiars seus. Just al principi de la pàgina hi trobem un video que canvia cada un cert temps, actualment es sobre la arrivada a 1000 participans en el programa, un nombre molt significatiu per la asossiació, mil són molts participants.

-Joan Oliver

Soletat en la gent gran

Hem trobat aquest article a internet mentre investigavem sobre com afecta la soletat a lafullsizerender gent gan. L’hem trobat a www.webconsulta.com, aquesta pàgina web conté curiositats, explicacións i articles creats per un usuari. Creiem que està molt ben elavorat i per això us el portem al nostre blog. Per començar ens diu que la soletat és un dels principals problemes en la gent de la 3ra edat. La veritat es que la soletat és molt pitjor de lo que ens pensem, pot fer que et tornis boig, si passes un cert temps sol pot sorgir algun transtorn. Aquest és un tema que la gent no coneix i per això no se li dona la importancia que es meireix. S’han arrivat a fer pelicules de cienciaficció en les quals tracten el tema.

 

-Joan Oliver

Casals de gent gran

En aquesta entrada us explicarem que és un casal de gent gran, també us recomenarem casals per tots els lectors que els hi interessi.

DEFINICIÓ I FUNCIÓ:

Són equipamients cívics destinats a les persones de tercera edat que necessiten ajudes. Al

fullsizerender

Exemple d’activitats que es poden fer en un casal

casal estan amb més gent de la seva edat on fan amics i persones més joves que les ajuden a cuidar el seu benestar. Allà fan activitats amb el resta de persones que hi han al casal on s’ho passen bé i combaten l’aborriment. De tan en quan van persones, escoles,… als quals els hi preparen jocs, concerts o els hi porten cosses. Els avis agraeixen molt que vingui gent a  visitar-los ja que durant el dia s’aborreixen molt.

RECOMANACIONS DE CASALS A BARCELONA:

Si tu algún dia vols anar a un casal de gent gran al  Barcelonès hi ha més de15 casals de gent gran, aquests són uns que us proposem:

  • El casal de gent gran casa la mina. El seu telèfon de contacte és 935 64 44 18.
  • El casal de gent gran Trinitat Vella. El seu telèfon de contacte és 933 45 44 56.
  • El casal de gent gran d’Horta. El seu telèfon de contacte és 934 28 78 29.
  • El casal de gent gran de la Pau. El seu telèfon de contacte és 932 78 12 87
  • El casal de gent gran de la Barceloneta. El seu telèfon de contacte és 932 21 67 16
  • El casal de gent gran del baix Guinardó. El seu telèfon de contacte és 934 50 27 47.
  • El casal de gent gran de Sants. El seu telèfon de contacte és 934 11 12 14
  • El casal de gent gran de Sant Martí. El seu telèfon de contacte és 934 55 98 03

-Jordi Fiestas

Malalties Comunes en la gent gran

L’envelliment, és un conjunt de modificacions que es produeixen a l’organisme amb el pas imagesdel temps. Aquests canvis poden ser la reducció de la flexibilitat dels teixits, la pèrdua d’algunes cèl·lules nervioses, l’enduriment dels vasos sanguinis o la disminució del to corporal.
També, a mida que ens fem grans el nostre sistema inmunologic es va fent dèbil. És per això que els avis són més propensos a patir malalties.

Algunes d’aquistes malalties són:

Arteriosclerosis de les extremitats:
Aquesta malaltia es tracta d’un dolor de cames, especialment de peus. Aquesta és provocada si una persona està en moviment i cedeixen el descans. Això es produeix a causa de problemes de reg de la sang en l’arteriosclerosi.

Artrosis:
Aquesta és una lesió d’un cartílag articular. Quan una articulació es lesiona provoca dolor, rigidesa i incapacitat funcional. Normalment afecta a persones majors de 70 anys a zones com ara la columna vertebral el maluc els genolls o les mans.
La causa d’aquesta malaltia és la degeneració del cartílag articulat produït per l’edat.

Artritis:
Aquesta malaltia és comunment confosa amb l’artrosis. Consisteix en la inflamació d’una articulació. Provoca dolor, limitació de moviments, inflamació i calor local.
Alguns factors mediambientals, com ara l’humitat o el clima, no provoquen artritis però poden contribuir en l’augment del dolor de les articulacions danyades.

Alzheimer:
És una malaltia neurodegenerativa del sistema nerviós central que es manifesta com a 2013_12_9_06_25_24_la_marato_de_tv3_estara_dedicada_a_les_malalties_neurodegeneratives_deteriorament cognitiu i trastorns conductuals. És la forma més comuna de la demència. Aquest és un terme utilitzat per descriure la pèrdua de memòria i altres habilitats intel·lectuals.
Es caracteritza per una pèrdua de memòria immediata i un canvi en la forma de pensar, comportar-se o el caràcter.
A mesura que la malaltia passa, les cèl·lules nervioses (neurones) van morint i s’atrofien diferents zones del cervell.
L’enfermetat sol tindre una duració de 10 anys aproximadament després de que s’hagi diagnosticat. Aquesta és irreversible i terminal.
Persona que ho pateix, va empitjorant progressivament mostrant problemes de llenguatge i emocionals.

Parkinson:alzheimer-1
És una malaltia neurodegenerativa que és produeix en el cervell per la pèrdua de neurones en la substància negra cerebral, les quals produeixen dopamina. La dopamina és un neurotransmissor molt important en el circuit dels ganglis basals. La seva funció principal és el control dels moviments. Quan el nivell de dopamina decreix, s’altera l’informació en el circuit dels ganglis basals lo qual provoca temblor, rigidesa, lentitud en els moviments i inestabilitat postural entre d’altres síntomas.

Hipertrofia benigna de Pròstata: (solament homes)
Consisteix en l’augment excessiu en la grandària de la pròstata, produït per un augment dels estrògens sobre la testosterona que apareix amb l’edat. Pot provocar major freqüència o dificultats al orinar, irritació, obstrucció i infeccions orinaries.

Malnutrició:
Tal i com diu el Seu nom, aquesta malaltia consisteix en problemes de nutrició. Pot ser 20100519-foto-fruita132986causat, tant per causes nutricionals com ara la deshidratació, desequilibri del potassi, anèmia ferropènica i dèficit de vitamines hidrosolubles potencials com factors no nutricionals.
Aquesta malaltia és primordial tractar-la, això es deu a que si no ho fem pot crear majors problemes com infeccions, major desnutrició o simplementla mort.

Vertigen:
Aquest consisteix en una falta d’estabilitat o un desconeixement de la situació a l’espai. Majoritàriament, és causat per una afectació al laberint (òrgan del equilibri que es situa a l’orella interna), al nervi cranial, o als nuclis del cervell. Provoca malestar, vòmits i falta d’estabilitat al caminar.

Sordesa:sordera_junio2015
Aquest és una reducció del camp auditiu causat pel desgast de les nostres capacitats, és considerat una malaltia totalment normal en els avis.

Pressió arterial alta:
Consisteix en que el cor bombeja la sang contra les parets de les artèries més ràpidament que normalment. Això pot causar problemes com ara la insuficiència cardíaca, vesi cerebral infart o insuficiència renal.

Problemes Visuals:
Aquests són simplement problemes de la vista. És molt freqüent en les persones grans ja que aquestes van perdent dificultats.

Osteoporosis:
Aquesta és una malaltia sistemàtica esquelètica que es caracteritza per la disminució de la quantitat de minerals en el os (la massa òssia) i El deteriorament de la microarquitectura dels ossos. Això suposa un augment de fragilitat en els ossos i un gran risc de patir factures.

Aquesta pot passar desapercebuda durant molts anys fins que es manifesta en form de fractura.

Accident Cerebral Vascular (Ictus):not-0000000113_malalties-del-cor-en-persones-grans
És una enfermetat vascular provocada per una alteració sobtada de la circulació de la sang al cervell. Aquest accident és provocat pel taponament o trencament d’una artèria. Això provoca que no arribi sang a una part determinada del cervell queden serà zona sense aire. En conseqüència les cèl·lules cerebrals (neurones) moren i aquella la del cos que controlava la regió del cervell afectada es queda paralitzada. Pot provocar la mort.

Per acabar dir que:
A part també la gent gran són mes propensos a agafar malalties o enfermetats més comunes que apareixen en la vida diària com poden ser la grip o un encostipat.

osler-flexner

Olser i Flexner (considerats els pares de la medicina)

Algun altre exemple també pot ser la pneumònia. Aquesta malaltia ha sigut catalogada pels pares de la medicina (William Osler i Abraham Flexner) com “el millor amic de l’ancià”.  Això es deu a que les persones grans tenen una predisposició més gran a la hora de contraure malalties respiratòries per factors realtius a l’inmunitat cel·lular.

 

– Núria Aguado

PROBLEMES DE LA GENT GRAN

El diari la Vanguardia proposa 10 problemes que afecten principalment a la gent de la tercera edat. Hem pensat que seria interessant tenir una visió externa al grup del que pateixen les persones grans. El diari planteja deu punts o aspectes que afecten de forma negativa al a vida diària d’aquestes persones, també de problemes de la societat que indirectament els perjudiquen, com la crisi econòmica, que ha fet baixar el nombre de voluntaris.
Hem desenvolupat nosaltres mateixos alguns d’aquests desavantatges i hem intentat posar-ne un exemple de la vida d’un ancià.
Esperem que sigui entenedor, pretenem mostrar de forma general problemes socials per a poder conscienciar a la població, que potser molts altres també tenen, però el sector social que estudiem és més vulnerable a l’hora d’enfrontar les següents qüestions.

Pensió
Són els diners que cobren de forma mensual els majors de 65 anys en funció dels anys que han treballat. A conseqüència de la crisi econòmica i d’altres problemàtiques socials en relació a l’economia, els experts asseguren que les pensions seran cada cop més baixes i és una preocupació més a les vides de la gent gran. Per exemple, una persona de 80 anys que viu sola, no té bona relació amb la seva família i sap que potser d’aquí un temps ja no es podrà cuidar sola i potser no tindrà prous diners per tenir una ajuda diària o la preocupa no poder mantenir-se per ella sola al llarg del temps.

Maltractes
Com qualsevol altre ciutadà, les persones de la tercera edat poden patir abusos físics. Hi són més vulnerables pel simple fet que el seus cossos es deterioren i ja no tenen tanta agilitat, força, resistència que quan eren joves. També pot ser que es vagin debilitant mentalment i no ser conscients de que el que pateixen no hauria d’estar passant, o que està mal fet i no ho haurien de deixar passar. També poden patir enganys, ja que altre gent es pot aprofitar del seu desconeixament respecte algunes normes o control i facilment fer-los creure alguna cosa que no és, com per exemple que han de canviar els seus diners de banc, ja que els regalaran moltes coses, no hauran de pagar comissions, etc. Aquestes persones els poden convèncer fàcilment de ser un banc i aconseguir que les persones grans acabin entregant els seus diners o estalvis a lladres.
Poden tenir problemes pel que fa als diners o propietats d’herències, ja que els familiars els poden persuadir o maltractar-los psicològicament per tal d’aconseguir alguna cosa material quan els seus avis, pares o besavis morin.

Crisi econòmica
Mantenir els diners pel que necessiten, i tenir el suficient per viure si no poden treballar és difícil. Els pot costar més gestionar els seus estalvis i facilment fer-ne un mal ús. A més, ja no són a temps de treballar per a tenir més diners si no en tenen prous per pagar les seves necessitats bàsiques.


Soledat
La majoria de persones grans acaben perdent a aquells éssers més estimats, com per exemple els pares, germans, amics, marit o muller. Si no tenen a qui visitar els caps de setmana, o s’han quedat vidus o vídues, o potser els seus fill i néts no els fan gaire cas, tenen un problema molt gros: es poden sentir sols. I això no ho poden solucionar molts diners si el que necessiten és que una persona que els coneixi passi temps amb ells. Segurament busquen formes de passar les hores, que al llarg dels anys acaben essent rutinàries, però si al problema de la soledat se li afegeix alguna discapacitat com la falta de visió (no podran llegir, ni escriure, ni mirar la televisió,…) ja els deu desesperar.


Desprotecció jurídica
La fragilitat i la falta de seguretat, coses que passen a  moltes de les persones grans, fan que la tercera edat sigui un dels grups fàcils a l’hora d’enganyar o estafar. Alguns bancs, gràcies a la desprotecció jurídica que pateix aquest col·lectiu i la falta d’escrúpols ha fet que els majors de 65 anys hagin estat els principals afectats, en alguns casos, els ha acabat per arruïnar la vida. Moltes entitats socials del sector envien persones voluntàries perquè supervisin o acompanyin gent gran que està sola en la gestió del seu dia a dia, i evitar així que s’aprofitin de la seva confiança o desconeixement per fer negoci econòmic de les seves vides. El consell que és més prioritari en totes les organitzacions és de sentit comú i també servei per  l’altra població: no signar res que no s’entengui o, com a alternativa, no signar sense la presència d’algú de confiança que vetlli pels seus interessos.

Inseguretat
Algunes persones grans poden ser molt independents durant el dia, però a la nit tenir por al ser vulnerables. En cas que visquin sols ho solucionen amb una persona que els vigila a les nits. També hi ha xerrades que donem consells com no obrir la porta a ningú i demanar la identificació de cada empresa que vengui alguna cosa. També se senten insegurs si han patit robatoris amb violència i estirades a les seves pertanències per persones que s’aprofiten de la seva vulnerabilitat.

Marginació tecnològica
Potser l’època en la qual han viscut, l’educació no era del tot generalitzada i desconeixen el funcionament de les noves tecnologies. Al no saber com fer servir per exemple un telèfon mòbil o una tauleta es tanquen a moltes possiblitats a les que té accés la resta de la societat. No són capaços d’interactuar amb aquestes màquines i es limiten a moltes distraccions i utilitat que els farien els aparells tecnològic moderns.

Falta de voluntaris
La quantitat de voluntaris ha baixat aquesta època de crisi, on les associacions intenten mantenir la qualitat sense tant flux de personal voluntari.
És una mala notícia ja que els avis necessiten la companyia i suport moral per part d’aquests.
Com hem pogut veure, alguns dels problemes de la gent gran, no els poden ni detectar ells mateixos, de forma que és necessari conscienciar a la població, de forma que tots junts poguem intentar solucionar o intentar ajudar a les persones que ho necessiten més que nosaltres.

Aina Solà