Avaluació (1r trimestre)

Després d’un trimestre de servei, ens agradaria poder comentar com ha evolucionat el nostre projecte, si ha complert les nostres expectatives i objectius.

Després d’un llarg procés de contacte i acords amb l’associació amb la qual hem col·laborat, hem pogut gaudir d’unes tardes plenes de noves experiències, aprenentatge i reflexions de vida. Hem pogut aprendre gràcies a tots aquells que ens han acompanyat, aquells savis que han depositat la seva confiança en nosaltres, que ens han deixat entrar a les seves vides obertament i ens han aconsellat. Esperem haver pogut trencar part de la monotonia en les seves vides, haver pogut fer que hagin gaudit de tots aquests moments inolvidables.

Tot i haver començat amb mal peu, malgrat les dificultats de contacte, hem pogut acordar un projecte en el qual ens fa molta il·lusió col·laborar, explicat anteriorment. Hem après la forma de funcionament d’un centre d’aquestes característiques, i hem tingut l’honor de formar part de la petita família de voluntaris que el conforma. Hem vist la forma en que cada voluntari tracta els avis, l’estima, confiança, apreci i bondat. Hem evolucionat personalment amb la forma de comportar-nos en aquest entorn, ens hem adonat que no compartíem estones amb avis dependents, sinó amb savis que necessiten una mica d’ajuda, i hem estat encantats de poder ser aquesta ajuda i el seu recolzament. També hem pogut comprovar que hem sigut un record molt estimat per ells, de la seva juventut, els ha fet il·lusió que els joves d’avui en dia els donin suport.

Ha complert les nostres expectatives des del punt de vist d’assoliment d’un objectiu com és començar a col·laborar amb l’entitat. Però definitivament ens ha sorprès molt gratament, no és el tipus de servei que teníem en ment, no esperàvem que la seva rebuda (de part de voluntaris i de la gent gran) fos tant afectuosa i respectuosa. Hem pogut formar ràpidament part d’un projecte amb molta força, esforç i que hi ha molta implicació i il·lusió per part del voluntariat.

Sincerament, no ha suposat un impediment important el fet de ser menors d’edat, però sí el no tenir certs títols (com de manipulació d’aliments). El centre ha acceptat la nostra ajuda i ens ha inscrit com a voluntaris a la Fundació Catalunya-La Pedrera. No ens han posat cap problema i han pogut trobar una feina útil perquè poguem fer.

Com a conclusió ens agradaria dir que hem gaudit plenament, après, innovat i continuem convençuts que dues hores del nostre temps no són tant importants per nosaltres i que hi ha gent que les agraeix molt.

Aina Solà i Núria Aguado